lunes, 19 de enero de 2015

COMPLEX D'ÈDIP

El complex d'Èdip, malaltia desenvolupada per Sigmund Freud són un conjunt de sentiments experimentats per nens/nenes que se senten conduits a sentir desitjos amorosos envers al seu progenitor de l'altre sexe, és a dir, els nens tenen aquests sentiments envers a la seva mare i les nenes envers al seu pare.

Freud, va definir aquesta malaltia com el desig inconscient de mantenir relacions sexuals amb la mare eliminant la presencia dels pares. A part, va desenvolupar aquesta malaltia basant-se en la figura mitológica de'Èdip.

Per entendre bé aquesta malaltia, cal explicar que Èdip fou un heroi de la mitologia grega que sense saber-ho va matar al seu pare i va contraure matrimoni amb la seva mare.

Si orientem aquesta malaltia al llibre ''El carrer de les camèlies'' cal dir que hi han dos personatges que pateixen aquest trastorn. Una de les persones que la pateixen és la mateixa protagonista, la Cecília Ce. Ens adonem que la Cecília té aquesta malaltia degut que des de petita la protagonista intenta trobar la figura del seu pare (ja que era adoptada) i més tard a la novel·la es va interessant sexualment pels homes més grans, degut al amor inconscient que té pel seu pare biològic (no conegut). Aquesta malaltia a les dones es coneix com a ''complex d'Electra''.
Èdip arrancant-se els ulls al descobrir el mal que havia fet al seu pare

Un altre dels personatge de la novel·la que pateix el trastorn és en Cosmo. Nosaltres, com a lectors ho podem descobrir degut que aquest personatge té penjat el quadre d'un cavall, però prèviament hi havia penjat en el mateix lloc un quadre d'un retrat del seu pare, el qual en un moment de tensió i ràbia en Cosmo va arrencar de la paret i va trencar.
Una altre manera de descobrir que en Cosmo té complex d'Èdip és al observar que aquest obliga a la Cecília a vestir-se igual que la seva mare degut que li atrau sexualment.

PARÀGRAFS EN ELS QUE S'IDENTIFICA EL TRASTORN:

-'' I el senyor de la Maria Cinta feia olor de fum de fumar i olor d'olor, i em va asseure a la falda, i mentre el cotxe corria i la llum dels fenals entrava i passava li vaig ficar una mà entre l'americana i l'armilla, ben amunt per sota del braç, i l'hi vaig deixar allà dintre. I la mà i jo estàvem bé''.

-'' Molt abans de Sant Joan en Cosme va dir que aniríem a divertir-nos per distreure'm de l'avort, que em faria anar mudada, que em portaria a lluir. Em va acompanyar a comprar-me unes sabates de seti negre amb una ferradura de brillants a l'escotat. També em va acompanyar a comprar-me la roba del vestit. La modista me'l va fer tal com en Cosme li va dir que me'l fés: l'escot ran de coll, les mànigues ran de mà...''.

-'' Que a dintre d'aquell marc hi havia hagut un retrat del seu pare però que un dia que ell estava de mal humor l'havia tret...''.

-''Quan l'havia tingut agafat amb les dues mans em va dir que havia trigat molt a decidir-se, que només el volia arraconar, però que a l'últim, amb ràbia i pena, l'havia esquinçat''.

1 comentario:

  1. Vist.
    Només tres fragments i potser caldria explicar el complex que mostren. et falta posar-hi el capítol d'on has tret les cites.

    ResponderEliminar