lunes, 26 de enero de 2015

EL NOSTRE CONVIDAT, L'ÀNGEL PONS

El passat divendres 23 de Gener vam rebre la visita de l'Àngel Pons, un ex alumne de l'Institut de Vidreres fill de Maçanet de la Selva. L'Àngel va venir per explicar-nos una mica com va ser la seva etapa formativa, els seus objectius en els estudis i fins on ell volia arribar per a poder ser un bon periodista.

Bé, l'Àngel va cursas batxillerat a l'Institut de Vidreres i des de molt jove, amb només 16 anys va encapçalar un programa de televisió al canal TVMaçanet dins l'àmbit esportiu. Més tard, comença a realitzar retransmisions d'Hoquei.

En arribar l'hora d'anar a la Universitat ha d'abandonar la familia, els amics i l'esport per a poder anar a la Universitat de Madrid, ja que la seva nota de tall no era suficient per a poder entrar a la UaB.

El seu curriculum és bastant extens ja que ha treballar a diaris com ''Diari de Girona'', TVMaçanet en la retransmissió de partits o noticies del poble i altres obres televisives. Però el seu plat fort ha estat el fet d'haver treballat per a TV1 també coneguda com a ''televisió espanyola'' (encara ara està treballant aquí).

Bé, l'objectiu d'aquesta entrada al bloc és savber trobar dos aspectes positius i dos aspectes negatius de la seva visita a la nostre classe. Si més no, saber trobar dos punts en els que no estem d'acord amb les seves paraules i dos punts que estiguem totalment d'acord.

Com a punts negatius, vaig trobar incoherent el fet que va dir que la universitat és molt important a l'hora de poder buscar feina en un futur, ja que va posar un exemple en el que es demanàven advocats per al ''Diàri de Girona'' i allà mateix deien que no volien advocats lliçenciats a la UdG. Des del meu punt de vista, sí pot ser cert que la Universitat sigui molt important, però jo personalment crec que a l'hora de buscar treball compte més les teves qualitats personals que no la Universitat que t'ha format.

Un altre aspecte negatiu amb el que jo no estic d'acord és el fet que ell va dir que va estar un època treballant a la televisió dins l'ambit del que avui dia es denomina ''el corazón''. Ell va assegurar que no li interessava la vida de totes aquelles persones a les que entrevistava i en aquest sentit puc arribar a entendre-ho, però crec que no és de bon gust dir aquestes coses en una xerrada a uns estudiants, ja que potser estàs desmotivant a aquelles persones que vulguin estar implicats en activitats o estudis relacionats amb ''el corazón''.

Per altre banda i ja per acabar, si parlem d'aspectes positius haig de dir que estic totalment d'acord amb el fet d'innovar en quan a les teves funcions dins d'una activitat o empresa (ja que ell va remarcar molt que a l'hora de treballar és molt important diferenciar-te dels altres).

I un altre aspecte positiu que s'ha de remarcar d'aquest jove periodista és que va fer molt bona presentació amb prezi a la classe de Llengua i Comunicació.



lunes, 19 de enero de 2015

COMPLEX D'ÈDIP

El complex d'Èdip, malaltia desenvolupada per Sigmund Freud són un conjunt de sentiments experimentats per nens/nenes que se senten conduits a sentir desitjos amorosos envers al seu progenitor de l'altre sexe, és a dir, els nens tenen aquests sentiments envers a la seva mare i les nenes envers al seu pare.

Freud, va definir aquesta malaltia com el desig inconscient de mantenir relacions sexuals amb la mare eliminant la presencia dels pares. A part, va desenvolupar aquesta malaltia basant-se en la figura mitológica de'Èdip.

Per entendre bé aquesta malaltia, cal explicar que Èdip fou un heroi de la mitologia grega que sense saber-ho va matar al seu pare i va contraure matrimoni amb la seva mare.

Si orientem aquesta malaltia al llibre ''El carrer de les camèlies'' cal dir que hi han dos personatges que pateixen aquest trastorn. Una de les persones que la pateixen és la mateixa protagonista, la Cecília Ce. Ens adonem que la Cecília té aquesta malaltia degut que des de petita la protagonista intenta trobar la figura del seu pare (ja que era adoptada) i més tard a la novel·la es va interessant sexualment pels homes més grans, degut al amor inconscient que té pel seu pare biològic (no conegut). Aquesta malaltia a les dones es coneix com a ''complex d'Electra''.
Èdip arrancant-se els ulls al descobrir el mal que havia fet al seu pare

Un altre dels personatge de la novel·la que pateix el trastorn és en Cosmo. Nosaltres, com a lectors ho podem descobrir degut que aquest personatge té penjat el quadre d'un cavall, però prèviament hi havia penjat en el mateix lloc un quadre d'un retrat del seu pare, el qual en un moment de tensió i ràbia en Cosmo va arrencar de la paret i va trencar.
Una altre manera de descobrir que en Cosmo té complex d'Èdip és al observar que aquest obliga a la Cecília a vestir-se igual que la seva mare degut que li atrau sexualment.

PARÀGRAFS EN ELS QUE S'IDENTIFICA EL TRASTORN:

-'' I el senyor de la Maria Cinta feia olor de fum de fumar i olor d'olor, i em va asseure a la falda, i mentre el cotxe corria i la llum dels fenals entrava i passava li vaig ficar una mà entre l'americana i l'armilla, ben amunt per sota del braç, i l'hi vaig deixar allà dintre. I la mà i jo estàvem bé''.

-'' Molt abans de Sant Joan en Cosme va dir que aniríem a divertir-nos per distreure'm de l'avort, que em faria anar mudada, que em portaria a lluir. Em va acompanyar a comprar-me unes sabates de seti negre amb una ferradura de brillants a l'escotat. També em va acompanyar a comprar-me la roba del vestit. La modista me'l va fer tal com en Cosme li va dir que me'l fés: l'escot ran de coll, les mànigues ran de mà...''.

-'' Que a dintre d'aquell marc hi havia hagut un retrat del seu pare però que un dia que ell estava de mal humor l'havia tret...''.

-''Quan l'havia tingut agafat amb les dues mans em va dir que havia trigat molt a decidir-se, que només el volia arraconar, però que a l'últim, amb ràbia i pena, l'havia esquinçat''.

miércoles, 14 de enero de 2015

Je suis Charlie Hebdo





Com bé sabem, el passat 10 de Gener es va produir un altercat a la ciutat de París en el que dos membres gihadistes van venjar la publicació de la revista satírica ''Charlie Hebdo'' en la que apareixia la figura de Mahoma en un context burlesc i despectiu.

La revista satírica ''Carlie Hebdo'' té fama de ser burlesca i tenir un humor una mica negre, possiblement fou aquest el fet que va provocar una revelació per part del germans Kouachi que va acabar amb 12 morts a les portes de la revista.

Si parem a pensar, estem al s.XXI en un món on hi ha llibertat d'expressió per tothom, però sembla que aquests membres del gihad no estàn d'acord amb certes publicacions que va fer la revista al llarg de la seva história, ja que han sigut moltes les vegades que la revista francesa a fet referència al gihad i als seus atacs de manera inapropiada, però en qualsevol cas repeteixo que estem en un món lliure i que tenim llibertat d'expressió.

Els membres de ''Charlie Hebdo'' están refugiats des de divendres passat a les instal·lacions del diari ''Libération'', qui han exercit en un acte de total solidaritat al refugiar i recolzar als membres sobrevivents de la revista satírica. L'equip del diari Libération están disposats a defensar fins l'últim alé als seus refugiats davant les adversitats que puguin presentar els membres de gihad, que cal matitzar que aquests actes de violència per part d'aquests dos germans no ajudin a la bona imatge de la integració dels immigrants.
Fotografia dels germans, protagonistes