martes, 24 de febrero de 2015

TRES CONVIDADES

El passat divendres dia 20 de Febrer vam rebre la visita de la Meritxell Solé, una ex-alumne de l'institut de Vidreres. La Meritxell va fer el batxillerat social ja que volia encarar els seus estudis universitàris al periodisme, encara que finalment va acabar realitzant un grau en traducció.
La nostra convidada va anar a la UaB (Universitat Autònoma de Barcelona) on va començar el seu grau en tradducció. A més, té coneixements en llengua Anglesa i Japonesa.

Per acabar la seva carrera va fer un Erasmus a Irlanda, on hi va estudiar durant 6 mesos.Un cop finalitzada la carrera assegura que es trobava perduda i sense treball, aixií que va decidir agafar-se un any de descans als Estats Units per a perfeccionar la llengua.

La Meritxell ens va comentar que no li va agradar la seva carrera de traducció, així que va decidir cursar un màster en ADE (Administracíó i direcció d'empreses). Un cop va tenir el màster va treballar al departament productiu de Mango.

Més tard va tornar a prendre els seus estudis per a cursar el que seria el seu segon màster de Turisme a l'escola Global Business School (tot en anglès). Dins de l'estada al màster realitza unes pràctiques a Costa Rica que li resulten satisfactòries i decideix quedar-s'hi. Finalment acaba el seu master i tornarà a Costa Rica per seguir en el seu treball.

De totes les coses positives que la Meritxell ens va transmetre, podríem quedar-nos amb el fet que ens va incitar a buscar estudis a l'estranger o buscar la carrera que més ens agradi, no la que els del nostre voltant volen que fem.És a dir,la Meritxell ens va avisar que al nostre país les coses estan bastant malament i que si realment no trobem el que nosaltres volem aquí no tinguem por de mirar de treballar al estranger.




Sara Osuna i Clàudia Stoka

El passat dilluns dia 23 de Febrer ens van visitar dues ex-alumnes de l'institut de Vidreres. En aquesta xerrada ens van advertir de la constància que requereix el batxillerat, especialment a segon i la importància de treure bones notes al batxillerat si volem entrar a una carrera universitària amb la nota de tall alta.

A més, ens van explicar en general el funcionament de les seves universitats (Sara a la UdG i Clàudia a la UPF). Ens van avisar que la universitat no és com a les peli cules, no és només sortir de festa i temps lliure, sinó que la universitat és complexa i auto-didàctica ja que no tens ningun professor ni company que et digui el que has de fer. Aleshores ens van dir que és molt important fer bones amistats dins la carrera ja que a la hora de fer pràctiques o treballs en grup és important amb la gent que t'ajuntes.

Cadascuna per separat ens van explicar una mica per sobre les seves carreres, i la veritat és que eren molt semblants. Només tenien una diferència, i és que la carrera de la Clàudia és en anglès. La carrera que totes dues estan cursant és ADE(Administració i direcció d'empreses), però podríem dir que la carrera de la Clàudia té un grau més de dificultat pel sol fet que és tota en anglès. A més la Clàudia ha deixat de viure a casa amb la família per viure en una residència de Barcelona, aixó pot comportar una sèrie de responsabilitats que en qualsevol cas poden perjudicar una mica els seus estudis.

En general, les coses positives que ens van transmetre és el fet de la constància i el sacrifici del batxillerat i les carreres universitàries. Van remarcar molt que és important estudiar i preparar les proves amb un marge ampli per a poder aprovar amb bones notes.

lunes, 9 de febrero de 2015

CAFÈAMBLLET UNA REVISTA REVOLUCIONADORA

LA HISTORIA DE LINDA PEENO: He de començar fent una confessió 
pública: al 1987 vaig causar la mort d’un home. Vaig estalviar mig milió a la companyia i vaig ser premiada per això. Sé com les assegurances mèdiques mutilen i maten els pacients”

Actuant d'aquesta manera va aconseguir una bona reputació com a directora mèdica. La protagonista d'aquesta història assegura que va passar de guanyar uns centenars de dòlars a guanyar salaris de 6 xifres.
El seu deure era fer servir la seva experiència medica en benefici econòmic de la companyia per a la qual ella treballava.
Protagonista de l'història - Linda Peeno
Algunes de les declaracions més fatídiques que transmet Linda Peeno són: '' Sé com les assegurances mèdiques mutilen i maten els pacients''. Alguns dels càrrecs de consciència que ella personalment arrossega són la gran quantitat d'expedients sanitaris on va escriure la paraula denegat.

Aquesta història va ser transmesa als Estats Units, però la seva finalitat no era conscienciar als 50 milions de persones que no tenen assegurances mèdiques, sinó conscienciar a les 225 milions de persones que si en tenen. És a dir, després de tenir coneixença d'aquest cas, potser és pitjor el fet de tenir assegurances mèdiques que no tenir-les, ja que les companyies sanitàries deixen morir algunes persones per a poder guanyar diners.

El que diferencia aquesta revista gratuïta amb totes les altres és el fet que en alguns casos el redactor parla subjectivament. És a dir, abans de narrar l'article el narrador fa una sèrie d'advertències subjectives que poden aconseguir conscienciar al lector de la fatalitat de l'article. A més, aquesta revista és caracteritzada perla gran quantitat de preguntes que es fa a ella mateixa per a poder donar lloc a una sèrie de respostes necessàries per a poder comprendre l'article correctament.
Redactors de la revista

lunes, 2 de febrero de 2015

SÍMBOLS RODOREDIANS


CLOTETS DE LES GALTES


Diccionari: Clot petit, com ara el de la galta, el del mentó, etc.
Fragment:
Explicació: Tal i com vam comentar a classe, el fet que l'Eusebi o qualsevol altre home li poses la punta dels dits als clotets de les galtes feia referència a un símbol sexual. És a dir, simbolitzava que hi havia atracció sexual.

NEULA
Cap.XXVIII
Diccionari: Full prim de pasta feta amb farina, sucre i una essència, enrotllat en forma de canó.
Fragment: ''Va estar una estona buscant i després em va donar una neula. Me la vaig menjar molt a poc a poc per la vergonya dels garranyecs,perquè només menjava neula jo.''
Explicació: Segons vam analitzar a classe, el fet que el senyor vell li donés una neula després de sopar a la Cecilia feia referència a un símbol sexual, ja que la forma de la neula podria fer referència a un penis.

DIT DINS UN RÍNXOL
Cap.XXV












Diccionari: Floc de cabells corbats en espiral
Fragment: ''Em va ficar un dit a dintre d'un rínxol i va dir que s'havia quedat caçat amb ganxo i amb trampa''
Explicació: Aquest també representa un símbol sexual, ja que el moviment de posar el dit a dins d'alguna cosa representa un símbol sexual per a la Cecília i pels lectors.

PLÀTAN

Diccionari: Fruit comestible en baia del bananer, ric en glúcids.
Fragment: ''Marc ens va preguntar si sabíem menjar plàtans a rodanxes...El senyor de Tarragona li va dir que era un jove molt passat de moda perquè els plàtans s'havien de menjar tal com ho feien els micos de palmera''.
Explicació: Després de ser comentat a classe, sabem que aquest també és un símbol sexual, degut que té la meteixa interpretació que les neules.



TIL·LA

TIL-LA

Diccionari: Infusió que es prepara amb flors vegetals, flor de til·la.
Fragment: ''I quan m'endormiscava entrava la senyora Magdalena i em feia til·la perquè sués''.
Explicació: Simbolitza la serenitat que retornava al cos de la Cecília després que la Magdalena li fés una til·la quan la Cecília Ce estava malalta.